Dedins

M'he entretingut a traduir aquesta frase que és el títol d'una novel·la: Was man von hier aus sehen kann. He escrit: Allò que de fora es pot veure des d’aquí estant. És una mica forçat però hi havia trobat algunes inflexions que em semblava que no es podien passar per alt. Diu que «hi ha un a dins, (aquí), i un a fora d'aquest aquí».

«Aquí», aquí, vol dir interior. Altrament no hagués calgut dir «a fora», a un exterior. No hi ha cap necessitat de dir que «allò que des d'aquí estant» sigui a fora d'aquest aquí, ja s'entén, a menys que aquesta mirada pugués dirigir-se cap a un altre lloc, per exemple cap a dins. La dimensió interior, doncs, quedaria silenciosament subratllada per aquest «fora» o exterior que seria inecessari. No caldria haver-lo dit. Hagués estat suficient dient «Allò que es veu» i prou. La frase fa molt presents aquests a dins i a fora, aquest aquí i l'exterior d'aquest aquí. Un estira cap a l'altre. La frase parla d'una dualitat en conflicte, d'una dualitat que voldria recuperar la unitat original perduda

La funció d'«allò de fora» sempre estirarà però «allò d'aquí», de dins, predominanarà perquè pertany a la veu i a la mirada del subjecte parlant, mirant i existent: el ser. Ell és el qui mira i veu fora d'ell —l'ell real— allò exterior a ell. Allò de fora no parla, no diu mai res, per més disciplines i experts que hi hagi d'aquest exterior. L'exterior, aquest a fora, seria una virtualitat, una ficció, un encanteri o una succió dels records del subjecte mirador. Seria inimaginable que, sense aquest a fora, deixés d'existir el dins.

Què penso amb això, què vull pensar, on dirigeixo la meva mirada i els meus pensaments? Se'n pot dir res? Cal fer-ho o intentar-ho? Potser del que es tracta és de considerar-ho un joc: dins i fora són coses de món i el «joc» juga a trobar com escapar-se'n fins a dir: no és ni fora ni dins, el tema.

El tema és tot el que no es pot dir en aquest joc de dir.