«El parc, una antiga pedrera a la part alta de la ciutat, barraques, aire, bosc, pedrissos, cel, vistes privilegiades.»
Algunes torres dels carrers que s'hi enfilen, les que miren a mar, tenen jardins. Són torres que van ser modernes. Les de l'altra banda han hagut de salvar forts desnivells amb murs de contenció. Hi he vingut moltes vegades per aquí de jove, amb la moto i després quan visquérem a Casp, a peu.
Hi ha un arbre sec que imposa respecte. Sembla un guardià i marca l'aire de l'indret. Hi ha vestigis de camins antics i de racons d'abans que el remodelessin. Hi ha unes tanques que delimiten la zona de perill de l'espadat que t'acompanyen i et vigilen en la passejada. Hi ha arrels trepitjades. Hi ha camins. Hi ha una casa solitària damunt el carrer Cardedeu. Què més voleu?
Expectants i prou.
diumenge, 27 de novembre del 2022
Parc
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Parc
«El parc, una antiga pedrera a la part alta de la ciutat, barraques, aire, bosc, pedrissos, cel, vistes privilegiades.» Algunes torres del...
-
El llibre, desproveït d’atributs, despullat, nu, sense ales i, per tant, sense missatge. Els plecs descosits, volant. Un escampall de lletr... -
Hi ha una síndrome en les escales mecàniques de tram llarg que consisteix en el seguent. Quan s'utilten sovint, si no van plenes, es p... -
He començat escrivint « Això… » i «això», aquí, havia d'explicar la decisió que havia pres al parc d’encendre un cigarret. No hi havi...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada