Capa

Vaig anotar: «Quan l'aire, quan el vent, quan perceps que te’n separa una capa menys.» I encara: «Això és important. Ho hauries d'explicar.»

Quan el mestre ens deia: «La pell consta de l'epidermis, la dermis i l'endodermis» hi havia una mena de viatge en aquest anar o venir de dins a fora o a l'inrevés. L'il·lustrava un dibuix del llibre de text que jo interpretava com un possible viatge o un desplaçament: avançar significaria una capa menys a franquejar. Així, l'epidermis seria més a prop de l'exterior que la dermis. Per tant, l'epidermis respiraria un aire més pur que les altres dues capes i hi hauria alegria en respirar, una purificació.

Amb el temps he après a passar desapercebut i a saber com fer-ho per a fer-me invisible. Quan de mica en mica he dominat la tècnica he pogut observar com s'ampliava en mi un espai prou segur on, enmig d'on fos, pogués desaparèixer tranquil, segur que, per més gent que hi hagués, ningú no em veuria.

En aquesta des‖aparició, doncs, també hi ha capes com les que hem parlat abans. És aquí on volia venir a parar. Aquí, el vent, el cel o el fet de no tenir sostre em fan sentir més aprop, hi ha menys capes entre jo i l'univers que quan era dins a l'entresol de casa.