La fe ve de —o amb o per— la paraula, diu sant Pau a l’epístola al Romans.
La fe ve, doncs, de sentir la predicació, i la predicació és l'anunci de la paraula de Crist. Rm, 10-17.
És a dir, la fe ens arriba mitjançant un sistema simbòlic que expressa les maneres particulars de pensament d'un grup humà determinat.
Aquesta paraula és també, per tant, un indicador de la manera com una cultura divideix el seu univers i codifica les seves experiències. Gràcies a ella l'individu té la possibilitat d'estructurar la seva ment i d'inserir-se en la comunitat a la qual pertany. Tota la riquesa i la limitació d'aquestes maneres particulars d'entendre el món i la pròpia vida marquen la «paraula de fe» que ens arriba.
Les estructures mentals, socioculturals, polítiques i econòmiques de l'entorn on en som incorporats, constitueixen la reixeta a través de la qual l'experiència cristiana entra a formar part de la nostra vida. Així és com ens ha arribat allò que anomenem «la fe dels nostres pares». Ens ve a cadascun per unes coordenades socioculturals i biogràfiques molt diferents i molt determinades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada