Quan em van fer la foto pensava: «Ai caram, per primera vegada soc o assisteixo o participo d’un concert!» i en part era veritat. És cert que abans hi havia vingut alguna vegada, com al Liceu o al Palau. En les ocasions anteriors, però, havia assistit a una altra cosa que no era un concert. Millor dit, assistia a tot menys a un concert. La distància que em separava del fet social i cultural era tan gran que no sabia com posar-me ni què dir ni què escoltar. M'ho mirava molt estranyat tot allò. El punt de vista era molt diferent.
Tenir de nou la sensació de «primer cop». Com parlar-ne?
diumenge, 27 de novembre del 2022
Concert
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Parc
«El parc, una antiga pedrera a la part alta de la ciutat, barraques, aire, bosc, pedrissos, cel, vistes privilegiades.» Algunes torres del...
-
El llibre, desproveït d’atributs, despullat, nu, sense ales i, per tant, sense missatge. Els plecs descosits, volant. Un escampall de lletr...
-
Hi ha una síndrome en les escales mecàniques de tram llarg que consisteix en el seguent. Quan s'utilten sovint, si no van plenes, es p...
-
He començat escrivint « Això… » i «això», aquí, havia d'explicar la decisió que havia pres al parc d’encendre un cigarret. No hi havi...


Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada